Torna fer fosca
dejavú | 18 Gener, 2006 22:15
Vull cridar fort fins que t'arrabassi la sang a mossegades. Aleshores, m'enlluernaré de la grogor de les teves parpelles, de la fredor de les teves mans buides. Hi ha hagut tempestes de paper de caramel i els caires de confit m'han fet assaborir el gust salat de la dolçor dels teus llavis, uns llavis que esclataven les paraules que pronunciaves en silenci. En la claror del meu finestró, vaig pintar amb fil de llana la línia horitzontal de l'infinit, creia haver-la traspassada amb les mans plenes d'arena, però el meu cos defallí empès per la bubota del'ahir. Torna fer fosca.
fosca
Octubrina | 18/01/2006, 22:53