Súnion

Tota la meva vida es lliga tu, com en la nit les flames a la fosca

Torna fer fosca

dejavú | 18 Gener, 2006 22:15

Vull cridar fort fins que t'arrabassi la sang a mossegades. Aleshores, m'enlluernaré de la grogor de les teves parpelles, de la fredor de les teves mans buides. Hi ha hagut tempestes de paper de caramel i els caires de confit m'han fet assaborir el gust salat de la dolçor dels teus llavis, uns llavis que esclataven les paraules que pronunciaves en silenci. En la claror del meu finestró, vaig pintar amb fil de llana la línia horitzontal de l'infinit, creia haver-la traspassada amb les mans plenes d'arena, però el meu cos defallí empès per la bubota del'ahir. Torna fer fosca.

Comentaris

fosca

Octubrina | 18/01/2006, 22:53

Em deixo, empassa't la sang i dibuixa amb ella la buidor. Taca la fosca de vermell florescent i ennuega el silenci amb la claror de les evidències. Tots som fosca. Torna a ser fosca. Però jo t'estim.
Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb