Quaranta moments
dejavú | 21 Desembre, 2005 20:19
Demà caminaré deixant enrere les fosques buides, les petjades del record. Hauré d'assimilar que som viu i que em toca viure. Despertar de la fredor del passat per tenir quaranta moments de somriure, tal vegada, postís. Vaig picar una ànima com si fos pedra, com si fos ferro cuit, en vaig fer una escultura que després em feia por. Havia creat una bubota que esmorteïa la pau del somni dolç. Demà tot queda enrere, demà esper aquests quaranta moments de somriure.
365
Silenci | 28/12/2005, 01:37