Tempus reparatis?
dejavú | 16 Desembre, 2005 16:33
Les ànsies fredes de la teva essència m'han fet entendre que cal deixar ploure la puja, que caiguin les gotes desglaçades per elles mateixes. Fa dies que les clovelles d'ametlla són buides; ara serviran per encendre un bon foc que cremi fins que s'endugui la incertesa. Sé que les cendres de la incertesa cremada seran el meu dubte. Així i tot, amb confiança buida, m'he posat dempeus mentre escoltava l'himne de la paraula castigada, de la mirada de punta de robiol. Tot seguit, he hegut d'empassar-me les espines del teu misteri com si fos un glop d'herbes dolces. El cicle de la tendresa artificial ha de canviar: les postals seran clarobscures, les besades fugisseres, les abraçades punyents i les mirades castigades. "Tempus reparatis"?