Introspecció
dejavú | 03 Desembre, 2005 18:42
És de nit quan les ànimes deixen de ser dolces. Es miren la mirall i són cruels perquè la lluna només reflecteix ossos buits i moren d'introspecció. La lluna és llépola i s'ha menjat la pell. Ens miram a dins i només hi trobam pols perquè estam fets de cendres d'altres vides. Per això, tenc la pell de melicotó, recoberta d'espines de decepcions. Hauria de sortir volant, com tu, morir per renéixer. Ei! Estàs silenciós, misteri de fum, àngel glaçat, què cerques? No miris les paraules, tapa't els ulls de cera. Ballarem STAY de Jackson Brown a la platja, entrada la nit; ben aferrats i amb espelmes ficades a l'arena. El txuc-txuc de l'arena es desfarà amb les pessigolles de la mar. És aleshores quan percebrem els sospirs de l'aigua salada als peus, freds, blancs i plens d'escuma. M'agrada ser estimat per tu.
ànimes xuclades
Octubrina | 04/12/2005, 17:58