Súnion

Tota la meva vida es lliga tu, com en la nit les flames a la fosca

Introspecció

dejavú | 03 Desembre, 2005 18:42

És de nit quan les ànimes deixen de ser dolces. Es miren la mirall i són cruels perquè la lluna només reflecteix ossos buits i moren d'introspecció. La lluna és llépola i s'ha menjat la pell. Ens miram a dins i només hi trobam pols perquè estam fets de cendres d'altres vides. Per això, tenc la pell de melicotó, recoberta d'espines de decepcions. Hauria de sortir volant, com tu, morir per renéixer. Ei! Estàs silenciós, misteri de fum, àngel glaçat, què cerques? No miris les paraules, tapa't els ulls de cera. Ballarem STAY de Jackson Brown a la platja, entrada la nit; ben aferrats i amb espelmes ficades a l'arena. El txuc-txuc de l'arena es desfarà amb les pessigolles de la mar. És aleshores quan percebrem els sospirs de l'aigua salada als peus, freds, blancs i plens d'escuma. M'agrada ser estimat per tu.

Comentaris

ànimes xuclades

Octubrina | 04/12/2005, 17:58

m'estim més morir sota les xuclades d'una altra vida, que no en la buidor de les paraules no dites. qui deixa que parlis és el vertader àngel, és un reflex de la teva essència. així vull morir cada dia...

Re: Introspecció

Dejavú | 04/12/2005, 14:25

M'agrada ser estimat per tu és una afirmació independent.

ànimes

Elisabet | 04/12/2005, 08:23

quan les ànimes perden la dolçor, son amargants.El àngels no es glacen,sempre acodeixen a protegir-nos. Qui calla, i deixa que parlis, no és àngel,sinó l'humà que s'alimenta de les teves paraules. Vérament és així com t'agrada ser estimat? t'agrada anar morint...sota les xuclades.
Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb