Finestres tancades
dejavú | 30 Novembre, 2005 19:17
De bon matí volia pintar unes finestres ben obertes, on entràs la llum del sol de maig i la flaire de terra humida. Però les ratlles de les meves mans no sabien figurar els contorns de cada bubota que m'imaginava mentalment. La mà volia tornar pintar el teu cos nu davall la lluna desglaçada. Recordar el teu tacte de seda, de closca de caragol. No podia pintar cap finestra oberta. Totes les finestres que em venien al cap eren tancades, persianes closes. Només recordava una finestra oberta, la teva, de fusta desgastada per les espines del temporal. La teva finestra no estava oberta avui, em parlaves per darrere dels barrerons de la persiana, com qui s'amaga perquè té por. Les teves paraules seguien la melodia del present, de la por de les meves bubotes mentals. Eren paraules tebes, mig obertes, mig tancades. Totes les finestres estan tancades, tant de dia com de nit.
pinta...
Elisabet | 04/12/2005, 08:13