Súnion

Tota la meva vida es lliga tu, com en la nit les flames a la fosca

Finestres tancades

dejavú | 30 Novembre, 2005 19:17

De bon matí volia pintar unes finestres ben obertes, on entràs la llum del sol de maig i la flaire de terra humida. Però les ratlles de les meves mans no sabien figurar els contorns de cada bubota que m'imaginava mentalment. La mà volia tornar pintar el teu cos nu davall la lluna desglaçada. Recordar el teu tacte de seda, de closca de caragol. No podia pintar cap finestra oberta. Totes les finestres que em venien al cap eren tancades, persianes closes. Només recordava una finestra oberta, la teva, de fusta desgastada per les espines del temporal. La teva finestra no estava oberta avui, em parlaves per darrere dels barrerons de la persiana, com qui s'amaga perquè té por. Les teves paraules seguien la melodia del present, de la por de les meves bubotes mentals. Eren paraules tebes, mig obertes, mig tancades. Totes les finestres estan tancades, tant de dia com de nit.

Comentaris

pinta...

Elisabet | 04/12/2005, 08:13

deixa que entri el gran Sòl per les finestres,ves a sentir la olor fresca de la terra,i veuràs com la melanconia marxarà fugicera, i a poc a poc deixa que l'oblit t'ajudi a despertar...de les cadenes que dolçament t'han lligat l'esperit.

vidres

Octubrina | 01/12/2005, 20:38

les finestres són com a fulles de tardor transparents, nítides, de vidre gelat, però amb l'hivern es baden de tants sospirs glaçats. obre els ulls, omple't la mirada de fred i trenca els vidres!!
Afegeix un comentari
 
Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS
Powered by LifeType - Design by BalearWeb