Categoria: General
La nit ja no escurça les hores, perquè, solitaris i vençuts, esborram les ditades que marquen els teus alens. Ara recobrarem el miratge de paraules mentre s'escampa el fum del darrer cigarret. Perquè tot se'n va. Perquè tot torna. Ens enfilarem amunt, aferrats a la corda que deslligues dels teus...
Vull rompre les distàncies amb el pols de la mirada, mentre t'allunyes dins les paraules de la fosca. Creuaràs el demà i, per ventura, si hi ets a temps, tornaràs. No cal que t'esperi.
El crepuscle de la nit ens crida. Hem de respondre al desig , al tacte fugisser i a les paraules perdudes. Amb la nostra imatge de paper de seda canviarem els cims de les esperances i buidarem les ones de la mar. Serem víctimes del naufragi mentre sentim les gotes de pluja. Somniam?
Poalejant la buidor de la memòria aconseguiré que les boires siguin menys espesses. Serà el moment en què les paraules cobraran sentit i els tactes no esdevindran miratges. Sabràs qui som, em reconeixeràs...
Ets una arruga de la mar mentre t'eixugues les ombres del desencís. Et sent prop de les ditades de mel que havia esborrat la claror. Buit de miratges, ho escriuré en un paper en blanc o m'ho aprendré de memòria. Aleshores recitaré el teu nom en veu alta, amb tacte de cera, mentre record el darrer...
Me'n vaig a tastar el coratge de la teva ànima, com cada instant, com cada record, com cada glop de cervesa. Vendré cremant les fulles del camí i escampant sal per on hagi trepitjat. Tot queda obert, res ha de fer més eixutes les paraules. Vull redescobrir el teu tacte.
He caigut dins el parany de la mentida del món. Ara viatj amb el cavall de les ones que m'empeny cap a la culpabilitat i cap al penediment. Per què sempre faig les coses sense passar la intenció pel prisme del dubte. On he anat? on som? qui em guia? Vaixell de miratges llunyans, d'horitzons...
Vull cridar fort fins que t'arrabassi la sang a mossegades. Aleshores, m'enlluernaré de la grogor de les teves parpelles, de la fredor de les teves mans buides. Hi ha hagut tempestes de paper de caramel i els caires de confit m'han fet assaborir el gust salat de la dolçor dels teus llavis, uns...
Ara hauré de sembrar llavors d'incertesa transparent enmig dels pessics de terra de sucre. Les cendres de les fulles de llorer cremades a l'ahir avui són llum d'espelma per a qui plorava la nit. L'avui ja no és de color de poma, és de color de victòria amarga, de darrer glop de cafè, d'alegria ni...
Demà caminaré deixant enrere les fosques buides, les petjades del record. Hauré d'assimilar que som viu i que em toca viure. Despertar de la fredor del passat per tenir quaranta moments de somriure, tal vegada, postís. Vaig picar una ànima com si fos pedra, com si fos ferro cuit, en vaig fer una...
Les ànsies fredes de la teva essència m'han fet entendre que cal deixar ploure la puja, que caiguin les gotes desglaçades per elles mateixes. Fa dies que les clovelles d'ametlla són buides; ara serviran per encendre un bon foc que cremi fins que s'endugui la incertesa. Sé que les cendres de la...
És de nit quan les ànimes deixen de ser dolces. Es miren la mirall i són cruels perquè la lluna només reflecteix ossos buits i moren d'introspecció. La lluna és llépola i s'ha menjat la pell. Ens miram a dins i només hi trobam pols perquè estam fets de cendres d'altres vides. Per això, tenc la...
De bon matí volia pintar unes finestres ben obertes, on entràs la llum del sol de maig i la flaire de terra humida. Però les ratlles de les meves mans no sabien figurar els contorns de cada bubota que m'imaginava mentalment. La mà volia tornar pintar el teu cos nu davall la lluna desglaçada....
Vull plorar llàgrimes de terra eixuta, de cafè sense descafeïnar. Vull plorar i no puc. S'ha amagat la lluna?
Per què tenc ganes d'escopir-te a la cara? Per què tenc ganes d'odiar-te i no puc? Per què et veig i no et vull veure? Per què véns? Per què l'estimes? Per què dibuixes línies onades? Per què vius només el present? Per què esperes que véngui nadal? Per què mostres les dents de la memòria? Per què...